Degenerem-nos: II jornades transfeministes a la UAB

Cicle de conferències, tallers i debats de formació crítica al voltant del gènere, les identitats forçades i sexualitats imposades:

Dimarts 9 de febrer:
15:00h (Aula 604)
– Introducció al feminisme islàmic (Fatima Aatar)
– Diversitat sexual i de gènere dins l’islam (Daniel Ahmed Said)

Dimecres 10 de febrer:
13:00h (Aula 604)
– Diversitat funcional i sexualitats perifèriques (Antonio Centeno, Director de “yes, we fuck!”)
15:00 (Cinemes UAB)
– Projecció “Yes, we fuck!”

Dijous 11 de febrer:
13:00h (Aula 604)
– Critiques a la teoría queer (Gerard Coll-Planas)
15:00h (Aula 604)
– Transexualitat a la societat binaria (Miquel Missé)

+info a aquí

Publicació Clau de Volta – En Clau de Vot

Per la campanya #decidimactuar hem tret la segona publicació de Clau de Volta:

Contingut:
– Introducció a la campanya contra las eleccions de la FAC
– La recepta per arribar on tu vulguis (FAC)
– Una mirada als inicis: Textos contra el sufragi (Diversos autors)
– No caiguem en el parany electoral de l’Estat capitalista espanyol i la seva monarquia borbònica (Grup Tramuntana Floreal)
– Les eleccions a Espanya (Assemblea Llibertària UB-Raval)
– L’amic de Mas (un militant de La Oca de Gràcia)
– Cinc punts de la política actual i el que ha de arribar (Acció Llibertària Sants)
– Presentació de la democracia inclusiva (Takis Fotopoulos)
– Economia social, cooperativa i comunal a Rojava (Editorial Descontrol)
– Altres formes, els parlaments no ens serveixen (FAC)

Aquí la pots veure online

Campanya davant les eleccions: impliquem-nos, decidim, actuem!

Els parlaments existeixen, i també existeixen les cues de l’atur o els salaris baixos, pagar per una educació o per la sanitat, la manca d’escoles bressol o d’un ambulatori, la manca d’accés a tres menjars al dia o les terres no treballades, el transvasament d’un riu, el fracking o la construcció d’obres que ningú ha demanat. I això ens demostra que no serveixen; no ens serveixen si el que volem és canviar el nostre dia a dia.

Per això no participem del joc electoral ni tampoc desitgem governar al parlament. Opinem que la veritable força i el poder de canviarbase-eleccions les coses no passa per participar de les eleccions i de tenir més escons que l’adversari. Grècia, novament, ens ha demostrat el camí que no volem recórrer. Des del govern, des de la seva legalitat i les seves normes han tornat a demostrar que les decisions polítiques es prenen sempre contra la voluntat de les classes populars, i a favor dels poders econòmics i de l’aparell de l’Estat.

En canvi, gran part de les vegades que les oprimides s’han rebel·lat i han aconseguit destruir part del sistema de dominació imperant, han creat estructures horitzontals, on les persones participaven de les decisions que les afectaven. No és un invent nou. Ha ocorregut a la revolució zapatista dels ‘90 o a l’actual situació al Kurdistan. Diguem-li assemblea, consell, o reunió de veïns. Teixir i recuperar els llaços socials amb aquells amb els qui convivim cada dia. El parlament i les eleccions no són una conquesta de la democràcia. Són la seva negació. Ja que abandonem la nostra capacitat de decidir i actuar en els assumptes que ens interessen. Per nosaltres la democràcia és aquella en la que el poble exerceix la seva sobirania directament sense la intermediació dels polítics i les seves institucions.

Per això considerem que la millor via per realitzar un canvi real en les nostres vides passa per lluitar en el dia a dia i sobretot donar un pas endavant. Pas que ja s’ha fet com en les vagues de Movistar o Panrico. Hem de canviar el verb, hem de deixar de pregar als polítics, d’esperar que ens donin allò, que sabent que és just, no tenim. És el moment de començar a apropiar-nos dels mitjans i les eines necessàries, de deixar d’esperar amb la il·lusió inesgotable que aquest cop sí, és el moment d’actuar per convertir les expectatives en realitat. És per això que defensem que la política i la lluita han d’estar al carrer, a la feina, a les escoles i als hospitals, perquè aquells drets conquistats per la nostra força seran més difícils d’arravatar que aquells subjectes a lleis, a promeses electorals i a les decisions criminals de la troika.

Des de la Federació Anarquista de Catalunya no demanem el vot per ningú, tan sols volem demanar lluita. Lluita als barris, lluita als pobles, lluita al camp, lluita a la feina i a les llars, lluita a les escoles i lluita a qualsevol lloc on hi hagi injustícia i opressió.

Federació Anarquista de Catalunya, Desembre de 2015

Comunicat de la Federació Anarquista de Catalunya davant la nova operació «antiterrorista»

Comunicat de la Federació Anarquista de Catalunya davant la nova operació «antiterrorista»

Avui, un cop més, algunes companyes s’han despertat amb els crits de la policia que, a les cinc de la matinada, ha esbotzat les portes de casa. Malauradament, no és una situació nova, sinó que ha esdevingut sistemàtica en els darrers dos anys. Avui el cop repressiu ha caigut a Manresa i a diferents barris de Barcelona: a Sants, a Sant Andreu, a el Clot, a la Verneda i a Gràcia.

Han tornat els escorcolls i els Mossos d’Esquadra s’han endut material gràfic i dispositius electrònics: cartells, pamflets, pintures, llibres, llibretes, ordinadors, banderes llapis de memòria, etc.). Un altre cop un espai social ha estat atacat, en aquest cas l’Ateneu Llibertari de Sants i un altre cop, malauradament, hi ha hagut detencions. Nou persones han estat detingudes, entre elles un membre de la nostra Federació.
Aquesta operació és una part més de l’engranatge repressiu que ataca sistemàticament la dissidència organitzada. Un atac més a les que no abaixen el cap. Un atac més a les persones que fan front al capitalisme patriarcal que ens condemna a la misèria. Un atac més que no ens farà retrocedir, ans el contrari, continuarem lluitant perquè la rebel·lia i la ràbia no es poden controlar.

Som conscients que l’aparell repressiu de l’estat continuarà atemptant contra les anarquistes, contra totes aquelles que no obeeixen el seu dictat, contra totes les que fan front a les injustícies, però també som conscients que mai no podran parar la nostra lluita ni impedir que la solidaritat i el suport mutu segueixin arrelant, perquè en un món injust, ser just es delicte.

Solidaritat és lluita.

Federació Anarquista de Catalunya, 30 d’octubre de 2015

Presentació 2015-2016

Des de l’Assemblea Llibertària de la UAB volem per la presentació del curs amb un tema central: “Què es cou a la UAB?” que es dividirà en tres parts:
– Reforma educativa Eu2015 i les formes institucionals i no institucionals de transformació de la UAB: que la presentaran dues companyes de l’assemblea.
– Relació de la UAB amb empreses: Ermengol Gassiot, professor de la UAB.
– La UAB ensorra l’escola bressol Gespa: Mercedes Márquez, membre de l’AMPA de la Gespa i professora acomiadada per la UAB.

Us hi esperem el pròxim dijous 8 d’octubre a les 13.00 h a la plaça cívica!

12105950_1667346010154720_8456327321444957436_n