Tag Archives: Comunicats

Campanya davant les eleccions: impliquem-nos, decidim, actuem!

Els parlaments existeixen, i també existeixen les cues de l’atur o els salaris baixos, pagar per una educació o per la sanitat, la manca d’escoles bressol o d’un ambulatori, la manca d’accés a tres menjars al dia o les terres no treballades, el transvasament d’un riu, el fracking o la construcció d’obres que ningú ha demanat. I això ens demostra que no serveixen; no ens serveixen si el que volem és canviar el nostre dia a dia.

Per això no participem del joc electoral ni tampoc desitgem governar al parlament. Opinem que la veritable força i el poder de canviarbase-eleccions les coses no passa per participar de les eleccions i de tenir més escons que l’adversari. Grècia, novament, ens ha demostrat el camí que no volem recórrer. Des del govern, des de la seva legalitat i les seves normes han tornat a demostrar que les decisions polítiques es prenen sempre contra la voluntat de les classes populars, i a favor dels poders econòmics i de l’aparell de l’Estat.

En canvi, gran part de les vegades que les oprimides s’han rebel·lat i han aconseguit destruir part del sistema de dominació imperant, han creat estructures horitzontals, on les persones participaven de les decisions que les afectaven. No és un invent nou. Ha ocorregut a la revolució zapatista dels ‘90 o a l’actual situació al Kurdistan. Diguem-li assemblea, consell, o reunió de veïns. Teixir i recuperar els llaços socials amb aquells amb els qui convivim cada dia. El parlament i les eleccions no són una conquesta de la democràcia. Són la seva negació. Ja que abandonem la nostra capacitat de decidir i actuar en els assumptes que ens interessen. Per nosaltres la democràcia és aquella en la que el poble exerceix la seva sobirania directament sense la intermediació dels polítics i les seves institucions.

Per això considerem que la millor via per realitzar un canvi real en les nostres vides passa per lluitar en el dia a dia i sobretot donar un pas endavant. Pas que ja s’ha fet com en les vagues de Movistar o Panrico. Hem de canviar el verb, hem de deixar de pregar als polítics, d’esperar que ens donin allò, que sabent que és just, no tenim. És el moment de començar a apropiar-nos dels mitjans i les eines necessàries, de deixar d’esperar amb la il·lusió inesgotable que aquest cop sí, és el moment d’actuar per convertir les expectatives en realitat. És per això que defensem que la política i la lluita han d’estar al carrer, a la feina, a les escoles i als hospitals, perquè aquells drets conquistats per la nostra força seran més difícils d’arravatar que aquells subjectes a lleis, a promeses electorals i a les decisions criminals de la troika.

Des de la Federació Anarquista de Catalunya no demanem el vot per ningú, tan sols volem demanar lluita. Lluita als barris, lluita als pobles, lluita al camp, lluita a la feina i a les llars, lluita a les escoles i lluita a qualsevol lloc on hi hagi injustícia i opressió.

Federació Anarquista de Catalunya, Desembre de 2015

Comunicat de la Federació Anarquista de Catalunya davant la nova operació «antiterrorista»

Comunicat de la Federació Anarquista de Catalunya davant la nova operació «antiterrorista»

Avui, un cop més, algunes companyes s’han despertat amb els crits de la policia que, a les cinc de la matinada, ha esbotzat les portes de casa. Malauradament, no és una situació nova, sinó que ha esdevingut sistemàtica en els darrers dos anys. Avui el cop repressiu ha caigut a Manresa i a diferents barris de Barcelona: a Sants, a Sant Andreu, a el Clot, a la Verneda i a Gràcia.

Han tornat els escorcolls i els Mossos d’Esquadra s’han endut material gràfic i dispositius electrònics: cartells, pamflets, pintures, llibres, llibretes, ordinadors, banderes llapis de memòria, etc.). Un altre cop un espai social ha estat atacat, en aquest cas l’Ateneu Llibertari de Sants i un altre cop, malauradament, hi ha hagut detencions. Nou persones han estat detingudes, entre elles un membre de la nostra Federació.
Aquesta operació és una part més de l’engranatge repressiu que ataca sistemàticament la dissidència organitzada. Un atac més a les que no abaixen el cap. Un atac més a les persones que fan front al capitalisme patriarcal que ens condemna a la misèria. Un atac més que no ens farà retrocedir, ans el contrari, continuarem lluitant perquè la rebel·lia i la ràbia no es poden controlar.

Som conscients que l’aparell repressiu de l’estat continuarà atemptant contra les anarquistes, contra totes aquelles que no obeeixen el seu dictat, contra totes les que fan front a les injustícies, però també som conscients que mai no podran parar la nostra lluita ni impedir que la solidaritat i el suport mutu segueixin arrelant, perquè en un món injust, ser just es delicte.

Solidaritat és lluita.

Federació Anarquista de Catalunya, 30 d’octubre de 2015

Vaga 14 de maig

– En contra del #3+2 que comportarà menys qualitat, més preu, menys oferta i més exclusió; construïm la resistència.

-En contra de la presència d’empreses a la universitat: amb competitivitat per sobre del coneixement, amb desaparició de graus i càtedres privades al servei d’empreses; construïm la resistència.

-En contra de la dictadura que ens volen imposar basada en la ‘tria a dit’ de l’equip de rectorat pel consell social format per empreses

Construïm la resistència!

10470891_1624015884487733_6055668418005346954_n

Posicionament davant el context polític actual a Catalunya

Vivim en un moment històric on el poble català està demostrant la seva voluntat per decidir el seu futur més immediat, a través de l’organització ciutadana i la presa de consciència política. Veiem que des de les institucions es vol monopolitzar com a campanya política el desig del poble i la trajectòria que està prenent el procés sobiranista. Trobem necessari com a llibertàries no demorar més el nostre posicionament i abandonar els discursos simplistes i ambigus que fins al moment han marcat les nostres postures envers la realitat política catalana.

Assistim a un evident control institucional del procés independentista i entenem que aquest és contrari a la voluntat popular, i només servirà per articular els interessos de les elits polítiques i econòmiques. Davant d’això, però, hi ha la possibilitat d’actuar mitjançant la desobediència com a acció directa, enfront de les imposicions legalistes de Tribunal Constitucional i els Governs espanyol i català.

Apostem per la creació de nous espais polítics anticapitalistes i antipatriarcals per articular la desobediència al marge de l’extrem pacifisme i la institucionalització de la protesta. En aquest sentit, defensem un referèndum vinculant, i no purament consultiu i subordinat als interessos de la minoria política dominant, com a mètode de democràcia més directa dins les mancances de l’actual sistema capitalista, que permeti l’expressió dels interessos populars.

Els mecanismes parlamentaris són un obstacle envers la consecució de l’alliberament nacional i, si seguint aquest camí, hipotèticament, s’aconseguís la creació d’un Estat Català, aquest no seria res més que la construcció d’un nou monopoli del poder.

Una de les característiques de l’actual procés independentista és que té un component interclassista i transversal. Aquest fet, però, no ha pogut diluir els interessos contraposats dels diferents grups socials, obrint una escletxa que evidencia, cada cop més, una lluita de classes que sempre ha estat latent. Això es veu clarament en com els alts càrrecs polítics intenten eclipsar les problemàtiques socials que ells mateixos han provocat, amb l’estratègia de l’”ara no toca”, volent deslligar la qüestió nacional de la social. Rebutgem aquesta falsa dicotomia, entenent que la defensa de l’autodeterminació i de la terra mai pot anar desvinculada de la lluita de classes.

La nostra alternativa llibertària consisteix en la utilització de les eines pròpies de les classes populars, que permetin la independència plena: assemblees, federacions, cooperatives, sindicats, ateneus, associacions de barris i veïnes i altres organitzacions horitzontals i assembleàries. Proposem aquests mitjans com a mecanismes per a la consecució d’una societat alliberada de qualsevol Estat, trencant amb el patriarcat i amb totes les jerarquies i rols de dominació i opressió que d’ell se’n deriven, contra el capital i totes les relacions de poder produïdes dins de l’àmbit econòmic i amb qualsevol expressió autoritària que controli o domini el destí i l’autodeterminació del poble català i de qualsevol poble que lluiti pel seu alliberament.

És per això que fem una crida a la desobediència i a construir una resposta col·lectiva, a través de l’acció directa.

MORT A L’ESTAT I VISCA ELS POBLES LLIURES!

 

 

A 15 d’octubre del 2014,

Assemblea Llibertària de la UAB,

Campus de Bellaterra.

 Sense títol2

Comunicat en suport de les Detingudes del 22M

Les marxes de la dignitat,  que van gaudir de mes de 2,5 milions de persones de diferents moviments, van concloure amb un total de 24 persones detingudes, a les que se’ls imputen destrosses, atemptat i desordres i una d’elles ha estat traslladada a presó preventiva sense fiança.

El conflicte es va fer patent al carrer. D’una banda els interessos del poder político-econòmic, van tornar a demostrar fins on pot d’arribar per mantenir-se, per l’altra, la veu de persones diuen prou a aquesta fal·làcia. Les forces policials van  fer la seva feina repressora per perpetuar l’explotació i dominació d’aquest sistema polític i econòmic que humilia y trepitja  les desposseïdes.

El monopoli de la violència que el estats s’autodesignen, va sortir a escena (com sempre ho fa) per recordar-nos que per a ells la nostra dignitat ha d’estar sotmesa als seus interessos, la nostra precarietat, patiment i condicions de vida no son més que negoci per les seves butxaques i sobretot que qualsevol que qüestioni aquest (des)orde patirà la violència de l’estat en totes les seves formes. Ens volen fer creure que no som més que les peces del seu joc, i que el nostre únic paper es el de obeir les seves normes mentre fan negoci i dicten les nostres vides.

Exigim la llibertat sense càrrecs de les detingudes. Afegim que lluitar no és passejar- la bandera d’una organització per desprès desmarcar-se de la repressió. Demostrem que si toquen a una ens toquen a totes.

Solidaritat amb les que lluiten!

LLIBERTAT SENSE CÀRRECS A LXS DETINGUDXS DEL 22M.

ABSOLUCIÓ DE TOTES LES PRESXS PERQUÉ TOTXS SÓN PRESXS POLÍTIQUXS