Tag Archives: Lluites Externes

Campanya davant les eleccions: impliquem-nos, decidim, actuem!

Els parlaments existeixen, i també existeixen les cues de l’atur o els salaris baixos, pagar per una educació o per la sanitat, la manca d’escoles bressol o d’un ambulatori, la manca d’accés a tres menjars al dia o les terres no treballades, el transvasament d’un riu, el fracking o la construcció d’obres que ningú ha demanat. I això ens demostra que no serveixen; no ens serveixen si el que volem és canviar el nostre dia a dia.

Per això no participem del joc electoral ni tampoc desitgem governar al parlament. Opinem que la veritable força i el poder de canviarbase-eleccions les coses no passa per participar de les eleccions i de tenir més escons que l’adversari. Grècia, novament, ens ha demostrat el camí que no volem recórrer. Des del govern, des de la seva legalitat i les seves normes han tornat a demostrar que les decisions polítiques es prenen sempre contra la voluntat de les classes populars, i a favor dels poders econòmics i de l’aparell de l’Estat.

En canvi, gran part de les vegades que les oprimides s’han rebel·lat i han aconseguit destruir part del sistema de dominació imperant, han creat estructures horitzontals, on les persones participaven de les decisions que les afectaven. No és un invent nou. Ha ocorregut a la revolució zapatista dels ‘90 o a l’actual situació al Kurdistan. Diguem-li assemblea, consell, o reunió de veïns. Teixir i recuperar els llaços socials amb aquells amb els qui convivim cada dia. El parlament i les eleccions no són una conquesta de la democràcia. Són la seva negació. Ja que abandonem la nostra capacitat de decidir i actuar en els assumptes que ens interessen. Per nosaltres la democràcia és aquella en la que el poble exerceix la seva sobirania directament sense la intermediació dels polítics i les seves institucions.

Per això considerem que la millor via per realitzar un canvi real en les nostres vides passa per lluitar en el dia a dia i sobretot donar un pas endavant. Pas que ja s’ha fet com en les vagues de Movistar o Panrico. Hem de canviar el verb, hem de deixar de pregar als polítics, d’esperar que ens donin allò, que sabent que és just, no tenim. És el moment de començar a apropiar-nos dels mitjans i les eines necessàries, de deixar d’esperar amb la il·lusió inesgotable que aquest cop sí, és el moment d’actuar per convertir les expectatives en realitat. És per això que defensem que la política i la lluita han d’estar al carrer, a la feina, a les escoles i als hospitals, perquè aquells drets conquistats per la nostra força seran més difícils d’arravatar que aquells subjectes a lleis, a promeses electorals i a les decisions criminals de la troika.

Des de la Federació Anarquista de Catalunya no demanem el vot per ningú, tan sols volem demanar lluita. Lluita als barris, lluita als pobles, lluita al camp, lluita a la feina i a les llars, lluita a les escoles i lluita a qualsevol lloc on hi hagi injustícia i opressió.

Federació Anarquista de Catalunya, Desembre de 2015

Comunicat de la Federació Anarquista de Catalunya davant la nova operació «antiterrorista»

Comunicat de la Federació Anarquista de Catalunya davant la nova operació «antiterrorista»

Avui, un cop més, algunes companyes s’han despertat amb els crits de la policia que, a les cinc de la matinada, ha esbotzat les portes de casa. Malauradament, no és una situació nova, sinó que ha esdevingut sistemàtica en els darrers dos anys. Avui el cop repressiu ha caigut a Manresa i a diferents barris de Barcelona: a Sants, a Sant Andreu, a el Clot, a la Verneda i a Gràcia.

Han tornat els escorcolls i els Mossos d’Esquadra s’han endut material gràfic i dispositius electrònics: cartells, pamflets, pintures, llibres, llibretes, ordinadors, banderes llapis de memòria, etc.). Un altre cop un espai social ha estat atacat, en aquest cas l’Ateneu Llibertari de Sants i un altre cop, malauradament, hi ha hagut detencions. Nou persones han estat detingudes, entre elles un membre de la nostra Federació.
Aquesta operació és una part més de l’engranatge repressiu que ataca sistemàticament la dissidència organitzada. Un atac més a les que no abaixen el cap. Un atac més a les persones que fan front al capitalisme patriarcal que ens condemna a la misèria. Un atac més que no ens farà retrocedir, ans el contrari, continuarem lluitant perquè la rebel·lia i la ràbia no es poden controlar.

Som conscients que l’aparell repressiu de l’estat continuarà atemptant contra les anarquistes, contra totes aquelles que no obeeixen el seu dictat, contra totes les que fan front a les injustícies, però també som conscients que mai no podran parar la nostra lluita ni impedir que la solidaritat i el suport mutu segueixin arrelant, perquè en un món injust, ser just es delicte.

Solidaritat és lluita.

Federació Anarquista de Catalunya, 30 d’octubre de 2015

Cinefòrum: ciutat morta

“En junio de 2013, un grupo de 800 personas ocupan un cine abandonado del centro Barcelona para proyectar un documental. Rebautizan el antiguo edifcio en honor a una chica que se suicidó dos años antes: Cinema Patricia Heras. ¿Quién era Patricia? ¿Por qué se quitó la vida y qué tiene que ver Barcelona con su muerte? Esto es exactamente lo que se quiere dar a conocer con esta acción ilegal y de gran impacto mediático: que todo el mundo sepa la verdad sobre uno de los peores casos de corrupción policial en Barcelona, la ciudad muerta.”

Des de l’Assemblea Llibertària UAB us convidem el dimecres 26 de novembre, a les 13.30h del migdia, a la presentació del documental Ciutat Morta, amb un posterior debat.
L’acte tindrà lloc a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat i comptarem amb la presència dels directors del projecte.

ciutatmorta

Solidaritat amb la vaga indefinida de Panrico (Xerrada i debat, + Dinar solidari)

Les treballadores de la planta de Santa Perpètua de Mogoda porten ja més d’un mes de vaga indefinida. La seva lluita és un exemple, i esperem que tot no caigui en sac trencat per culpa dels sindicats que ja coneixem. Panrico ha de seguir resistint.

La seva lluita i la nostra són la mateixa, o hauria de ser-ho. El nostre enemic és el mateix. Per això, dimarts vinent vindrà en Sergio Contreras, treballador de Panrico, a compartir amb nosaltres la situación que s’està vivint a la planta de Santa Perpètua. A continuació, hi haurà un dinar solidari a preus populars. Tots els beneficis seràn destinats directament a la caixa de resistència de la vaga.

Gràcies a totes per la col·laboració.

link al facebook

panrico