Vivim en un moment històric on el poble català està demostrant la seva voluntat per decidir el seu futur més immediat, a través de l’organització ciutadana i la presa de consciència política. Veiem que des de les institucions es vol monopolitzar com a campanya política el desig del poble i la trajectòria que està prenent el procés sobiranista. Trobem necessari com a llibertàries no demorar més el nostre posicionament i abandonar els discursos simplistes i ambigus que fins al moment han marcat les nostres postures envers la realitat política catalana.
Assistim a un evident control institucional del procés independentista i entenem que aquest és contrari a la voluntat popular, i només servirà per articular els interessos de les elits polítiques i econòmiques. Davant d’això, però, hi ha la possibilitat d’actuar mitjançant la desobediència com a acció directa, enfront de les imposicions legalistes de Tribunal Constitucional i els Governs espanyol i català.
Apostem per la creació de nous espais polítics anticapitalistes i antipatriarcals per articular la desobediència al marge de l’extrem pacifisme i la institucionalització de la protesta. En aquest sentit, defensem un referèndum vinculant, i no purament consultiu i subordinat als interessos de la minoria política dominant, com a mètode de democràcia més directa dins les mancances de l’actual sistema capitalista, que permeti l’expressió dels interessos populars.
Els mecanismes parlamentaris són un obstacle envers la consecució de l’alliberament nacional i, si seguint aquest camí, hipotèticament, s’aconseguís la creació d’un Estat Català, aquest no seria res més que la construcció d’un nou monopoli del poder.
Una de les característiques de l’actual procés independentista és que té un component interclassista i transversal. Aquest fet, però, no ha pogut diluir els interessos contraposats dels diferents grups socials, obrint una escletxa que evidencia, cada cop més, una lluita de classes que sempre ha estat latent. Això es veu clarament en com els alts càrrecs polítics intenten eclipsar les problemàtiques socials que ells mateixos han provocat, amb l’estratègia de l’”ara no toca”, volent deslligar la qüestió nacional de la social. Rebutgem aquesta falsa dicotomia, entenent que la defensa de l’autodeterminació i de la terra mai pot anar desvinculada de la lluita de classes.
La nostra alternativa llibertària consisteix en la utilització de les eines pròpies de les classes populars, que permetin la independència plena: assemblees, federacions, cooperatives, sindicats, ateneus, associacions de barris i veïnes i altres organitzacions horitzontals i assembleàries. Proposem aquests mitjans com a mecanismes per a la consecució d’una societat alliberada de qualsevol Estat, trencant amb el patriarcat i amb totes les jerarquies i rols de dominació i opressió que d’ell se’n deriven, contra el capital i totes les relacions de poder produïdes dins de l’àmbit econòmic i amb qualsevol expressió autoritària que controli o domini el destí i l’autodeterminació del poble català i de qualsevol poble que lluiti pel seu alliberament.
És per això que fem una crida a la desobediència i a construir una resposta col·lectiva, a través de l’acció directa.
MORT A L’ESTAT I VISCA ELS POBLES LLIURES!
A 15 d’octubre del 2014,
Assemblea Llibertària de la UAB,
Campus de Bellaterra.
