PROU BINARISME: aquest lavabo no discrimina per gènere.

Des de l’Assemblea Llibertària de la UAB hem començat una campanya per tal de denunciar que des de les institucions es fa una discriminació taxativa dels nostres cossos, que es troben regulats pel binomi masculí-femení, fent d’aquesta dicotomia una norma opressiva que exclou a totes aquelles persones que no compleixen els cànons d’allò «que ha de ser un home i que ha de ser una dona

3

El gènere és una construcció social atribuida a una persona segons el que es considera el seu sexe biològic, una categoria que inclou tota una sèrie de requisits i característiques a complir per tal de ser reconegut socialment com a dona o com a home. Partint de la històrica dominació patriarcal, la masculinitat i la feminitat atribuides a les categories sexuals (també construïdes socialment) reprodueixen els rols de dominació-submissió. A les dones se les ensenya a ser sensibles i a tenir cura, als homes a ser forts i a portar el pa a casa. Els homes han de protegir a les dones, com a éssers dèbils. Les dones estan destinades a ser salvades com princeses, tractades com a roses.

2

Amb aquesta acció volem questionar totes les pautes que funcionen sota la lògica de l’hetero-patriarcat i que trobem dia a dia a les nostres vides sense adonar-nos-en. La principal intenció és posar en dubte aquells presupòsits interioritzats socialment, trencant amb aquelles regles que ens separen i ens discriminen:

A on pixem les trans? A on caguem les intersex? A quin lavabo anem les que no ens sentim ni ens volem sentir indentificades amb aquesta segregació binària?

Avui alliberem lavabos, demà serem més lliures.

no-gènere

Assemblea Llibertària UAB

3 comentarios en “PROU BINARISME: aquest lavabo no discrimina per gènere.

  1. Francesc Dalmau

    La teoria em sembla correcte però no acabo d’entendre què té a veure això amb els cartells dels lavabos xDD. L’argument de l’article i de la campanya és que hi ha gent que no respon als cànons d’allò que ha de ser un home i una dona, en aquest cas esteu intentant reivindicar que hi ha gent que biològicament és un home/dona però que no se senten com a tals, i que per tant, pressumptement se senten discriminats i oprimits per les «institucions» (la UAB en aquest cas) que els obliguen a anar a un lavabo o un altre en funció del seu sexe. Ja doneu per suposat doncs, que el tipus de sexe que determina a quin lavabo han d’anar és el «biològic», però qui ho diu això realment ?? NINGÚ!! No he vist el signe explícit d’un penis ni el d’una vagina (signes biològics) a cap lavabo, sinó el d’una dona i un home en el sentit SOCIAL o de GÉNERE (faldilla en la dona ja que és un tret característic dins aquesta cultura, fet també criticable si ho voleu, però que no és el que critiqueu amb aquesta campanya). Per tan jo no veig cap discriminació ni cap opressió explícita aquí… Qui se SENTI home que vagi al dels homes (independentment de que tingui penis o vagina), qui se senti dona que vagi al de les dones i qui se senti home i dona a la vegada que vagi al que vulgui, no? I si voleu, doncs fem campanya per a crear un tercer lavabo per als indecisos i ho acabem de solucionar xDD, però si el tema és que algú no accepta que entri al seu lavabo un travesti ja és cosa SEVA, això no és un problema institucional sinó d’intolerància d’alguna persona concreta (fet que de moment no crec que s’hagi donat mai a la UAB). La critica estaria bé fer-la en el cas que un/a transexual tingués prohibida l’entrada a algun dels lavabos, però tampoc cal exagerar, fins al moment no hem vist mai cap vigilant a l’entrada dels lavabos per comprovar qui pot entrar ni qui no, així que parlar d’ OPRESSIÓ i DISCRIMINACIÓ em sembla bastant exagerat i totalment fora de lloc. No té cap sentit…

    I posats a criticar, si hem de criticar els lavabos (ja que estem) jo el que criticaria és que hi hagin d’haver lavabos «diferents» per a les persones invàlides, perquè ja em direu que collons costa fotre aquelles baranes a tots els lavabos «normals» i que les utilitzi qui les necessiti… això per mi sí que és una discriminació en el sentit de que no «normalitza» la situació dels discapacitats (els integra perquè hi han lavabos per a ells però no els normalitza, sinó que contribueix a seguir l’estigma que tenen de ser «diferents» i estar separats de la resta pel simple fet de anar amb cadira de rodes), tot i que a la UAB ja hi han molts lavabos que estan adaptats per a incapacitats. (Tampoc és una discriminació agressiva ni cap cosa dramàtica, però si que es podria millorar i en ves d’haver d’anar a un lavabo diferent podrien anar als convencionals i aixi de pas la gent potser es sensibilitzaria més amb aquest col·lectiu)
    , des de la meva humil opinió …

  2. Un de la assemblea

    L’opressió ve donada del dia a dia, d’allò que es considera normal i d’allò que no ho és. Potser hi han aspectes de la vida diaria que no semblen opressius, potser no estem parlant d’una home apallisant a la seva dona, però això només és la punta del iceberg de les desigualtat, m’explico: desde petits reben símbols i práctiques diaries reforçant el binomi home-dona, i els labavos són un dels exemples. La gent s’extrañaria si entressin al seu labavo del seu propi sexe, perqué no és el seu espai.

    En base en que volem destruir aquest binomi, i crear múltituds d’identitats de génere, volem denunicar això i visibilitzar altres identitats: trans, inter, etc…
    També podem parlar de com el binomi beneficia al patriarcat, etc. Potser la divisó agafada per si sola no és la font de la desigualtat, però és una peça més del sistema.

    opinió curta d’un de la ass llibertària.

  3. Francesc Dalmau

    Ei, fins ara no havia vist la contestació.

    Amb això últim és amb el que discrepo jo. El gènere és una construcció social, algo inventat per nosaltres. Per acabar amb el patriarcat i tota opressió homofoba, en ves de «crear» múltiples identitats de gènere, el que cal és destruir el concepte de gènere, desinstalar-lo de la nostra manera de pensar i alliberar-nos-en… El fet de ser home o ser dona no t’ha d’identificar amb la teva forma de ser i de pensar (per molt que la majoria d’homes/dones es comportin d’una determinada manera).. Què té a veure tenir penis o vagina amb la teva identitat social? Per què hem de renunciar a la nostra naturalesa sexual pel fet de tenir determinats pensaments, preferències, gustos, estètica…? El gènere no és més que el resultat d’un pensament social completament estereotipat, i és opressor (ara sí!) per sí mateix, actua contra la llibertat de SER de la manera que volguem ser… En aquest sentit, els transexuals són les víctimes més exemplificades de la ideologia de gènere (qualsevol). Per tant, jo entenc que no podem ser «llibertaris» i a la vegada fomentar identitats de gènere, perquè el gènere és, precisament, el què esclavitza a tot aquell individu que, perseguint la seva identitat SOCIAL, és capaç de canviar fins i tot la seva pròpia naturalesa biològica. Quin sentit té això? El que fa una víctima de la construcció social anomenada «gènere» és renunciar a ell mateix pel fet de creure amb la fal·làcia de que «per ser home has de ser així i per ser dona has de ser aixà, i per tant si no compleixes els requisits dels homes, t’hauràs de canviar de sexe i passar a ser dona». Considereu realment, doncs, que ser Transexual és una identitat de gènere??? o més aviat és la conseqüència d’una frustració causada per un entorn opressor? Existeix la identitat de gènere?? no és precisament contra això, contra el que hauríem de lluitar?
    Jo també m’Intentaré explicar:
    Dius que voleu visibilitzar altres identitats de gènere, i em poses com a exemple els Transexuals (ser intersex és cúlpa d’un seguit de processos biològics, no pas socials). Fixa’t que ser transexual no és una identitat de gènere diferenciada de ser home o ser dona en el seu sentit social, sinó que ser transexual és, precisament, passar a ser home o dona en el seu corresponent sentit social, és un intent de ser ACCEPTAT socialment, ja que ells mateixos se senten no correpostos (cos físic amb pensament). Per tant, ser transexual és inherent a acceptar els rols socials creats a partir dels dogmes del gènere. En el moment que ho fem, estem deixant de ser lliures per passar al servei d’una societat opressora que, en última instància, ens farà canviar/modificar el nostre propi sexe biològic…

    I és per això que dic que el binarisme sexual no és opressor, discriminatori ni suposa la dominació dels homes per sobre de les dones de per sí (com ha de ser la naturalesa opressora?), sinó que el que és opressor és la construcció social que fem nosaltres d’això (quan parlava dels valors associats a X o Y), fet que no té res a veure amb el tema dels lavabos. Separar per dutxes en els gimnasos, i per extenció als lavabos, respon a motius purament culturals. Motius absurds? Segurament sí, però no necessàriament (en aquest cas) opressors. la cultura també és absurda, sense necessitat de ser opressora (en aquest cas). I jo no he trobat cap exemple més de separació normativa per part de les institucions (públiques) home-dona que la dels lavabos o dutxes…

    Espero que se’m entengui.

Los comentarios están cerrados.